Un entramat que —segons desvetla el sumari al qual han accedit diversos mitjans— operava en sintonia amb el portaveu del PP en Les Corts, Rafael Blasco, sorprenentment encara no imputat

Contents

BLASCO JUSTIFICA EL “NEGOCIET” AL VOLTANT DE ‘SOLIDARITAT’ DIENT QUE ÉS “AJUSTAT A DRET” Callosa Digital
“Negociet”, així anomenava la mateixa trama investigada en el desviament dels diners públics valencià destinat a cooperació el seu entramat d’empreses que presumptament el va perpetrar

“Negociet”, així anomenava la mateixa trama investigada en el desviament dels diners públics valencià destinat a cooperació el seu entramat d’empreses que presumptament el va perpetrar. Un entramat que —segons desvetla el sumari al qual han accedit diversos mitjans— operava en sintonia amb el portaveu del PP en Les Corts, Rafael Blasco, sorprenentment encara no imputat.

“Alçat el secret de sumari, es constata que l’actuació de la Generalitat, és a dir de la Conselleria, ha sigut ajustada a dret”. Açò, gravat en un tall d’àudio remés als mitjans per a eludir les preguntes de la premsa, és tot el que el portaveu del PP en Les Corts Valencianes i exconseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, va poder ahir apuntar per a tractar de justificar el sumari del cas que instrueix el presumpte desviament de diners públics destinats a la cooperació a un entramat d’empreses. Però no a un de qualsevol, sinó a un que els mateixos responsables qualifiquen de “negociet“, l’activitat del qual van canviant per a adaptar-lo a les competències que se li han anat assignant a Blasco.

Açò és part de l’arreplegat en el sumari que instrueix la jutge Nieves Molina, segons el publicat ahir pels diaris Levante i El Mundo, que hi van tenir accés al dilluns passat a la vesprada. Un sumari en el qual s’arrepleguen múltiples converses de l’exconseller amb el presumpte cervell de la trama, César Augusto Tauroni —actualment a la presó—, que revelen la proximitat entre tots dos i el coneixement mutu de les operacions de la trama liderada per Tauroni, un fet que, alhora, no justifica que, malgrat les més de dues desenes d’imputacions sol·licitades a la jutgessa, Blasco no forme part del llistat.

A açò es va aferrar també l’encara —al tancament d’esta edició— diputat i portaveu del PP, que afegia en la seua gravació que “en contra del que molts pensaven, ni tan sols estic imputat”. No obstant açò, Blasco no tenia ahir motius per a l’alegria. Entre les gravacions del sumari, El Mundo revelava una en la qual Maria Isabel Castillo, coordinadora d’Hemisferio, l’ONG de Tauroni situada en la cúpula de la trama, assegurava que esta estava esperant a vore quines competències queien a Blasco després de l’eixida de Solidaritat i Ciutadania, per a traslladar cap a allí el seu “negociet“. Com ja ha aparegut publicat en nombroses ocasions, els contractes de les conselleries per les quals Blasco ha passat, amb empreses de Tauroni, es remunten a inicis de la passada dècada.

Concretament, segons els càlculs de la instrucció, entre 2008 i 2011 les organitzacions dirigides per Tauroni han rebut en teoria de cooperació no menys de 6 milions d’euros, dels quals, segons la investigació, un mínim d’1’5 milions haurien acabat en comptes i societats de Tauroni en els EUA. I cal recordar que no es tracta d’uns diners qualssevol, sinó dels diners públics dels valencians destinat a projectes d’ajuda als més necessitats, que no va acabar ni en mans d’estos ni gestionat per les múltiples organitzacions especialitzades i de prestigi existents.

Davant esta situació, la reacció de l’oposició en Les Corts no es va fer esperar. Tant la diputada socialista, Clara Tirado, com Mireia Mollà, de Compromís, i Marina Albiol, d’Esquerra Unida, es van manifestar en una línia similar, i van exigir al president Fabra el “cessament immediat” de Rafael Blasco com a portaveu del grup popular. En canvi, des del PP, en absència d’un Blasco parlant de viva veu, el que va prendre la paraula per defensar-lo va ser l’encara imputat —en el cas Gürtel— Ricardo Costa, per a exigir en canvi la dimissió dels que en el seu moment van demanar dimissions d’imputats que després van ser exonerats per la justícia.