Article d’opinió: Vicent Baydal
Com és habitual des de fa vora una dècada, en arribar l’estiu Greenpeace i Ecologistes en acció han presentat els seus informes anuals sobre l’evolució del litoral espanyol: Destrucción a toda costa i Banderas negras. Si bé el primer insisteix de forma un tant temerària en culpabilitzar exclusivament la Generalitat Valenciana del PP de la marxa imparable de la construcció immobiliària (com si el govern central o els ajuntaments de signe contrari l’hagueren frenat), proporciona una dada que resumeix la barbaritat que hem viscut en els darrers temps: “des de 2001 a 2005, en el litoral valencià s’havia construït tant com en tota la seua història” (des de la formació de la Terra fa uns 4.500 milions d’anys, que es diu prompte). Posteriorment, entre 2006 i 2007, es projectaren més de 830.000 habitatges, 64 camps de golf i 9.500 amarratges en 17 ports esportius. I com indica un article de Maria Josep Picó citat en el mateix informe, no és només un malson del passat sinó que “la crisis ha dado un respiro, pero el modelo no parece cambiar, tan solo hibernar”.
Tot plegat, no és estrany que siguem un dels territoris més afectats per la crisi, atesa l’aposta apressada i incondicional per la construcció i el turisme de sol i platja.
Les informacions contingudes en el dossier d’Ecologistes en acció no són menys impactants. Ans al contrari, en alguns casos fan fredat. Marina d’Or, per increïble que parega, podria continuar avançant després de l’aprovació del PAI Cabanes-Orpesa, que preveu 3 camps de golf i 33.000 habitatges nous; la pressió urbanística sobre espais teòricament protegits continua incrementant-se, com ara en el parc natural de les Llacunes de La Mata-Torrevella o en la marjal d’Almenara, un dels pocs trams de litoral verge que encara ens queda; la “regeneració” de platges, com algunes de Dénia o El Campello (la seua orientació al turisme posant arena on abans hi havia roca o cudols), ens costa un ull de la cara; i la deficiència d’infraestructures per al tractament de residus afecta zones tan importants com l’Albufera de València o la Serra Gelada, on hi ha la vergonyant “Cascada de la merda”, un salt constant d’aigües fecals que la depuradora de Benidorm és incapaç d’absorbir per manca de capacitat.
Tot plegat, no és estrany que siguem un dels territoris més afectats per la crisi, atesa l’aposta apressada i incondicional per la construcció i el turisme de sol i platja. Fa poc el xirimiter Raimon Galiana ho comentava al seu blog, amb total coneixement de causa, ja que no debades viu a Altea: “Hem venut la terra per fer cases i urbanitzacions i ho hem fet molt de gust… No pensàvem que junt el bancal veníem el paisatge, el dret de pas, els assegadors i la relació ancestral amb la terra i el territori. Pensàvem que el turisme era xauxa, que ens faríem rics… Ningú no va racionalitzar les conseqüències de l’allau de visitants… Ningú no va fer un estudi del territori, de la seua capacitat de suportar un creixement exponencial de la població, de tenir els servicis adients, d’aigua, d’electricitat, de carreteres, de transport públic… Arribats en aquest punt: Ningú voldrà racionalitzar açò?” En conec uns pocs que estarien disposats a fer-ho, però no sé quants informes, quantes destrosses ni quantes barbaritats haurem de viure abans que puguen posar-s’hi. Si és que alguna vegada ho poden fer.
Font: L’Informatiu | Ens menjarà la merda?
