Els comptes municipals no quadren i presenten irregularitats segons la Sindicatura de Comptes.
L’equip de govern de Castell del Castell de Guadalest, dirigit per l’alcaldessa socialista Trini Amorós, ha remès a la Fiscalia Anticorrupció l’informe de fiscalització municipal realitzat sobre el compte general de l’exercici 2006, en el qual es plasmen irregularitats comeses des de 2002, sota la gestió del exprimer alcalde popular, Juan Bautista Balaguer, que va governar la localitat durant 28 anys de forma ininterrompuda.
La decisió de deixar en mans d’aquest tribunal la recerca de responsabilitats penals de l’exalcalde es va aprovar, per majoria, en el ple ordinari i va contar únicament amb el vot en contra del regidor del grup municipal popular, Ernesto Jorques, degut al fet que no li “quadren els comptes que reflecteix la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana en el seu informe”, segons va argumentar en la sessió plenària.
Per a l’alcaldessa, aquesta mesura era “necessària” o el govern actual s’haguera convertit en “còmplice de les activitats de Balaguer” ja que existeix l’obligació de “denunciar la comissió de delictes per part de poders públics”, segons estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal i el Codi Penal. A més, la recerca de responsabilitats és una de les nombroses recomanacions establides per la pròpia Sindicatura de Comptes en el seu informe. L’organisme fiscal insta a establir “els mecanismes de control que asseguren l’ingrés en els comptes de l’ajuntament” de les taxes municipals i promoure “quantes actuacions estiguen al seu abast” per a “quantificar” quants, d’aquests ingressos, “no van ser ingressats” en els citats comptes.
Així mateix, reclama a la corporació que clarifique “la procedència de diversos pagaments realitzats des de 2002 a 2007″ i incorpore “a la comptabilitat local la totalitat dels deutes mantinguts amb tercers i no comptabilitzades que, d’acord amb la informació facilitada per l’entitat, ascendia -al tancament de 2006-, a 1.760.463 euros”. En aquest punt, sorprèn el deute contret per l’ajuntament amb els propis veïns del municipi, que ascendeix a 601.000 euros, demanats en la dècada dels 90 per a l’adquisició de la casa-museu “Casa Orduña”, que l’anterior govern va optar per considerar “una donació”, segons consta en un acta d’un ple, i es reflecteix en la comptabilitat de 2006, que només apunta a una pòlissa de crèdit per un import de 141.000 euros amb una entitat financera sense que per a la data s’hagueren retornat les aportacions. No obstant això, existeix una sentència a favor d’un dels veïns que va sol·licitar la devolució per via judicial. En la documentació remesa al Ministeri Fiscal s’afirma “que no existia cap tipus de control dels ingressos” obtinguts amb les visites que s’organitzaven a la casa museu, a pesar que es calcula tal recaptació entorn dels 750.000 euros, i que en la comptabilitat municipal només es computen 504.622 euros.
Font: Levante-emv





